Slider

  • Bernat pescaire (Ardea cinerea)Nia en arbres prop de miralls d'aigua o àrees inundables i cria entre febrer i agost.
  • Corb marí gros (Phalacrocorax carbo)Després de nedar durant hores, s'assequen al sol extenent les ales en forma de creu ja que el seu plomatge no té substàncies immpermeabilitzants.
  • Flamenc (Phoenicopterus sp)El seu color varia entre el blanc (quan acaben de néixer) i el vermell, depenent de la quantitat de carotenoids que obtenen del seu aliment.
  • Flamenc (Phoenicopterus sp)El bec dels flamencs els permet alimentar-se d'algues i crustacis separant-los i filtrant-los d'entre el fang i el llim.
  • Fredeluga (Vanellus vanellus)A la primavera les parelles fan desfilades nupcials i mascle i femella giren l'un al voltant de l'altre, ja sigui volant o des de terra mateix.
  • Marieta (Coccinellidae) -Els colors tan vistosos de les marietes (aposematisme) li permet allunyar possibles depredadors.
  • Oruga de papallona reina (Papilio machao)Les erugues s'alimenten de fulles com les de la pastanaga, el fonoll o la ruda. Tenen un òrgan (osmeteri) que pot emetre un líquid pudent per espantar els enemics.
  • Xibec (Netta rufina)De vegades el mascle alimenta la femella amb les parts verdes de les plantes durant el festeig nupcial.
  • Pregadéus o plegamans (Mantis religiosa)Per tal de veure-s'hi molt bé tenen uns ulls molt grossos i un coll flexible que els permet girar el cap fins a 180º.
  • Pregadéus o plegamans (Mantis religiosa)Sovint les femelles es mengen la seva parella després de la còpula, que es duu a terme a finals d'estiu.
  • Aligot comú (Buteo buteo)Solen fer els nius de branques de pi i matolls llenyosos entre les branques principals dels pins.

28 de desembre 2012

Gallina 'domèstica' fa bon brou!

Durant aquestes festes les taules s'omplen de suculents plats, gairebé àpat rere àpat i durant força dies ens farcim de tota mena de deliciosos aliments. Però quan vam poder començar a tenir accés proper a tots ells?

Dins la història de l'agricultura, domesticar els animals és tan important com domesticar les plantes

Els gossos van ser probablement els primers animals domèstics, provinents del llinatge dels llops, fa uns 12.000 anys per acompanyar els primers caçadors. Pels volts del 9.000 a.C. els nòmades de l'Orient Mitjà van començar a criar ovelles i cabres per la seva carn. No gaire més tard, voltant el 7.000 a.C., els grangers asiàtics ja domesticaven bestiar i porcs. Les primeres civilitzacions aviat van criar els gats com a caçadors de rates i ratolins; a Egipte es van guanyar l'estatus sagrat. Del 3.000 al 1.500 a.C. els animals de transport van començar a aparèixer: el cavall a l'Àsia, l'ase a Egipte, el camell al nord d'Àfrica i a Àsia i la llama i l'alpaca a l'Amèrica del Sud. Durant els segles següents els poltres, les abelles i els conills van començar a domesticar-se també.

I els galls i les gallines, quan?

La gallina, un recurs alimentari doble.
Eren un recurs alimentari doble i haurien evolucionat a partir de les aus salvatges de la selva asiàtica i s'haurien domesticat allà el 3.000 a.C. Els ous han sigut recollits i menjats pels humans des de fa desenes de milers d'anys. 

Si és fàcil trobar la gallina com a protagonista en molts dels plats, també ho és el gall d'indi, contribució de Colom des de la perspectiva culinària que no fou introduïda al Vell Continent fins a partir del 1492.


Impossibles també ens serien els acompanyaments de blat de moro, carbassó, arròs salvatge, moniato, patata, tomata, mongeta o carbassa; així com impensables les salses o els postres amb alvocat, xili, castanyes, cacauets, pacanesnabius, pinya, papaiavainilla o xocolata!


Puntua aquesta entrada:
{[['']]}

21 de desembre 2012

Bones Festes!



Puntua aquesta entrada:
{[['']]}

14 de desembre 2012

De quin color és el cel?

Per què el cel és blau i l'herba és verda?
 
L'HERBA és verda perquè conté clorofil·la, un pigment utilitzat en la fotosíntesi, on la planta produeix glucosa amb la presència de la llum del sol. Per què la clorofil·la és verda? La disposició dels seus àtoms fa que absorbeixi tots els colors de la llum excepte el verd, i el reflecteix. Els nostres ulls veuen aquesta llum i és per això que l'herba és verda!

La llum del sol està formada per molts colors diferents i cadascun d'ells viatja en ones on cada color té associada una determinada longitud d'ona.

Per què veiem el cel blau?
El color blau del CEL és degut a la manera com la llum interacciona amb els gasos de l'atmosferaLa nostra atmosfera està constituïda per àtoms i molècules de gas, principalment nitrogen i oxigen. Quan la llum colpeja aquestes molècules de gas, algunes poden ser absorbides i després alliberades altra vegada en una direcció diferent.  Alguns colors són més susceptibles a aquesta absorció i nova emissió. La llum blava és absorbida més sovint que qualsevol altra. Aquest procés s'anomena dispersió de Rayleigh.

 La raó de que veiem el cel de color blau és que la longitud d'ona curta de la llum "blava", mentre que  les altres són molt menys dispersades, viatja en totes les direccions i ens arriba cap a qualsevol punt on mirem.


Puntua aquesta entrada:
{[['']]}

07 de desembre 2012

Alcohol: còctel de plaer i ressaca

Hi ha molts tipus d'alcohol en el món químic, però el que més es beu és l'etanol

La molècula és molt petita, feta de només dos àtoms de carbonisis d'hidrogen i un àtom d'oxigenL'etanol és soluble en aigua, el que significa que s'afegeix al torrent sanguini ràpidament i des d'allà és portat a totes les parts del cos, i més notablement al fetge i al cervell

Molècula d'etanol.
També és soluble en greixos, així que té un accés VIP a través de vàries membranes cel·lulars i també a altres llocs que normalment presenten límits. Una porció de l'etanol ingerit passa a través de l'estómac fins a l'intestí prim, on s'absorbeix al torrent sanguini i és portat fins al cervell. Aquí és on realment és objecte de preocupació.

És la forma particular d'una molècula d'etanol la que dóna a un got de cervesa els seus efectes específics sobre el cervell humà.

Les investigacions no han determinat encara de manera exacta com l'etanol acompleix tots els seus efectes en el cervell, però hi ha algunes teories especificades. Les reaccions lentes, la parla arrossegada i la pèrdua de memòria d'algú que ha begut massa són probablement degudes a que l'etanol s'adjunta als receptors de glutamat en el circuit neural del cervell. Aquests receptors normalment reben senyals químics d'altres parts del cervell, però en el seu lloc reben molècules d'etanol. Això trenca el flux de senyals i generalment alenteix tot el cervell.

L'etanol també s'uneix al GABA, àcid gamma-aminobutíric, que és el principal neurotransmissor inhibidor en el sistema nerviós central dels mamífers i que, en els humans, també s'encarrega directament de regular el to muscular. A diferència dels receptors glutamat, l'etanol fa el GABA més receptiu, fent que el cervell encara s'alenteixi més.

Però l'alcohol no és només un depressiu, ja que també estimula la producció de dopamina i endorfines, substàncies químiques que produeixen sensació de plaer. La recerca encara no ha revelat el mecanisme involucrat de manera exacta, però podria ser similar a la manera com l'etanol estimula els receptors GABA.


S'acosten les festes...
BEU AMB MODERACIÓ I ACABA LA FESTA D'EMPEUS:

· Gaudeix de la beguda alcohòlica lentament
· NO sobrepassis els propis límits
· NO beguis en dejú
· Consumeix productes de qualitat en quantitats moderades
· Alcohol i vehicle NO són compatibles
· NO beguis si estàs malalt, embarassada o pateixes algun transtorn psíquic
· Cal respectar la normativa vigent i evitar que els menors beguin alcohol
· Diverteix-te i gaudeix de la beguda de manera conscient


Puntua aquesta entrada:
{[['']]}

05 de desembre 2012

El català a l'escola!



Puntua aquesta entrada:
{[['']]}

30 de novembre 2012

Necessito un calmant! Què em prenc?

Tots sentim el dolor de manera diferent, depenent de la seva severitat, però també de la nostra salut i del llindar de dolor personal

Quan tenim dolor, les terminacions nervioses transmeten el senyal al cervell a través de la medul·la espinal i després el cervell interpreta el nivell de malestarHi ha dos tipus clau de calmants que són els més utilitzats.

El PRIMER inclou l'ibuprofè i el paracetamol, que bloquegen les prostaglandines (substàncies químiques que produeixen inflamació i dolor) del cos en el focus del malestar, reduint la inflamació a l'àrea, així com la intensitat del dolor. Aquestes 'aspirines' s'usen de manera freqüent en casos de dolor entre lleu i moderat i només poden fer efecte fins a cert grau d'intensitat

Hi ha diferents tipus de calmants dins d'aquest primer grup, ANTIINFLAMATORIS com l'ibuprofè, que s'utilitzen per tractar artritis o esquinços

L'aspirina, administrada a baixes dosis, ajuda a minimitzar el risc de coàguls a la sang, ja que la dilueix.

El paracetamol és el que es coneix com a analgèsic i s'utilitza per disminuir el dolor i reduir la temperatura.

El SEGON tipus de calmants són MEDICINES NARCÒTIQUES i inclouen la morfina i la codeïna. La seva funció és bloquejar els missatges de dolor a la medul·la espinal i al cervell

Com que aquests dos tipus de calmants utilitzen diferents mètodes per tractar el dolor, es poden combinar, com en el cas del co-codamol, que uneix codeïna i paracetamol.


Puntua aquesta entrada:
{[['']]}

23 de novembre 2012

Jeroglífics egipcis: entenent la 'llengua dels déus'

Què signifiquen els jeroglífics egipcis?

Per entendre-ho és millor començar amb el seu alfabet. Aquí tens alguns dels significats dels seus símbols:

Alfabet egipci
1. Voltor egipci. Associat als camps de batalla i als cementiris.
5. Cria de guatlla. Utilitzat sovint entre símbols que representen el temps, afegeix sons plaents.
8. Escurçó cornut. Un dels més utilitzats a l'antic egipci sovint per acompanyar un verb.
9. Mussol. És una lletra molt comú.
24. Serp. Lletra relacionada a aquestes criatures, que eren temudes, utilitzada sovint en paraules de declaració o de recitació.

El llenguatge és elaborat però també molt accessible.

Utilitza sèries d'estructures gramaticals que inclouen verbs, noms, negacions i partícules. Els egipcis usaven també onomatopeies com a paraules, per exemple 'gat' s'escriu 'mèu'. La llengua també conté sèries de fonogrames i pictogrames i esta intercalada per determinants que estan situats al final de les paraules per aclarir-ne el significat.

Hi ha una gran abundància de símbols que reflecteixen el món natural. Ocells, mamífers i arbres sovint donen claus al significat vertader del text.

La llengua podia ser escrita d'esquerra a dreta, o de dreta a esquerra i verticalment o de manera horitzontal. L'escriptura és contínua i podem aprendre a separar-ne les paraules identificant els determinants o els senyals al final de cada secció

A mida que comencem a reconèixer les paraules i els noms de l'escriptura egípcia, comencem també a entendre l'emoció i l'adrenalina que deuen sentir els historiadors quan desxifren un text antic.

Vols tenir també una vista única d'aquesta increïble i misteriosa civilització?


Puntua aquesta entrada:
{[['']]}

16 de novembre 2012

Blanc o negre: depèn del color del vidre amb què es miri?

Contràriament a la creença popular els gossos NO veuen el món en blanc i negretot i que ho fan de manera diferent a com el veiem nosaltres. 

A l'ull humà hi ha dos tipus de fotoreceptors anomenats cons i bastons. Els bastons ens ajuden a determinar diferències de brillantor o foscor i els cons són sensibles al color. Els humans tenim tres tipus de cons que són sensibles a la llum groga-vermella, verda i blau-violeta. Recolzem la nostra visió en els cons i les diferències entre les longituds d'ona són més difícils de detectar amb menys llum, per això no ens hi veiem gaire bé en la foscor.
Una mateixa imatge sota dos punts de vista: l'humà i el caní.
Els gossos tenen menys cons i més bastons que els humans. Són capaços de diferenciar molt més els nivells de gris que l'ésser humà, això els dóna avantatge en situacions de foscor i tenen millor visió nocturna que nosaltres. La seva visió és dicromàtica i només poden veure una part del rang de colors que estan en el nostre espectre visible. Jay NEITZ, Timothy GEIST i Gerald H. JACOBS van avaluar les propietats espectrals dels pigments dels cons de l'ull caní l'any 1989 i l'estudi va demostrar que el gos és dicròmata, és a dir, que la seva retina conté dos tipus de cons. Són sensibles al blau indi (color situat entre el blau-violat) i al groc-verdós, així que no poden diferenciar qualsevol color que s'assembli al verd, el groc, el taronja o el vermell humans. Són incapaços de veure com a diferents el blau-verdós del gris i el que nosaltres veiem com a blau-verd, els gossos ho veuen blanc!

I allò de si el seu groc i el nostre és el mateix... ja són figues d'un altre paner!


Puntua aquesta entrada:
{[['']]}

09 de novembre 2012

Picant i ardent? Apassionats pel xili!

El secret que s'amaga sota la picantor del xili és una substància anomenada capsaïcina. Aquest alcaloide lipòfil forma part del grup de capsicinoides responsables del gust picant de determinades varietats de pebrot. L'acumulació de capsaïcina es dóna principalment en la placenta del fruit i, en menor quantitat, en les llavors i la polpa, depèn de factors ambientals i s'incrementa amb la dessecació

La picantor dels alls o les cebes NO la provoca la capsaïcina, sinó el sofre que absorveixen del sòl i que també té propietats urticants. La molècula de sofre es descompon en escalfar-se i és per això que en cuinar aquests vegetals la picantor es transforma en dolçor i el xili... la conserva!

Aquesta defensa natural de la planta contra els depredadors no ha passat desapercebuda per als paladars de qui els encanta el poderós gust associat amb el xiliLa sensació de formigueig a la llengua que provoca la capsaïcina enganya el cervell i el confón amb una falsa sensació de cremor. El cos secreta analgèsics o calmants naturals, les endorfines, que emeten una descàrrega de plaer.

La picantor dels pebrots es mesura en Unitats Scoville de Calor (SHU), després de que Wilbur Scoville desenvolupés aquest test el 1912. La seva Escala mesura la concentració de capsaïcina basant-se en la subjectivitat humana en la detecció de la cremor, per això actualment la picantor es calcula utilitzant cromatografia líquida per identificar la concentració de substàncies químiques productores de calor.

Els pebrots més picants i, per tant, que contenen més capsaïcina són
els habanero, seguits del xili o del bitxo!

Com que es tracta d'una substància lipòfila, oblideu-vos de beure aigua per treure-us el gust picant... 
És millor que prengueu cervesallet sencera, per exemple!



Puntua aquesta entrada:
{[['']]}

27 d’octubre 2012

Alosa o mussol? Sóc rebel perquè els gens m'han fet així!

Tots sabem que els nostres gens ens fan diferents i que això també afecta els nostres ritmes naturals individuals. Algunes persones, els MUSSOLS, tenen tendència a quedar-se despertes fins tard, això és perquè el cicle del seu rellotge circadià dura més de 24 hores. Uns altres, les ALOSES, tenen tendència a llevar-se d'hora al matí ja que el seu rellotge intern és de durada més curta.

Els cicles circadians són canvis biològics que es produeixen en cicles d'unes 24 hores, independentment de si sabem o no l'hora, i que responen principalment a la llum i a la foscor. Aquests canvis estan controlats per sistemes horaris interns i afecten la nostra ment i el comportament que tenim. La retina de l'ull dels mamífers és sensible a la informació del nivell de llum, que és tramesa al nucli supraquiasmàtic i que, alhora, envia un senyal a la glàndula pineal. Quan el nivell de llum cau a la nit, aquesta glàndula de mida d'un pèsol és la responsable de la secreció de melatonina que ens envia al llit.

07:30 - finalitza la secreció de melatonina 
08:30 - torna el moviment intestinal 
09:00 - augmenta la secreció de testosterona
10:00 - estat d'alerta elevat
14:30 - millor coordinació
15:30 - ràpid temps de reacció
17:00 - major eficiència cardiovascular i força muscular
18:30 - pressió arterial elevada
19:00 - temperatura corporal elevada
21:00 - comença la secreció de melatonina
22:30 - supressió dels moviments intestinals
02:00 - son més profund
04:30 - disminució de la temperatura corporal
06:45 - major increment de la pressió arterial

El cicle circadià afecta les nostres vides. 
Les variacions en la quantitat de melatonina secretada pel cos creen un ritme diari d'augment i de caiguda dels nivells hormonals i se'n veuen afectades la gana, la temperatura corporal i moltes coses més!


Puntua aquesta entrada:
{[['']]}

10 d’octubre 2012

PETITS BITXOS II: renovar-se o morir!

Alguns dels fills dels petits bitxos són versions mini dels adults, però els de les papallones, formiguesabelles, vespes, escarbats i mosques són molt diferents dels seus pares fins que són adults. 

Sabeu com és el cicle de la metamorfosi de les papallones?

Primer, una papallona adulta posa un OU sobre una planta que ha triat amb cura.

L'ou incuba una ERUGA, que hi fa un forat i en surt al cap d'uns dies. Després s'alimenta de la planta on estava dipositat l'ou i creix molt de pressa.

Quan és ben grossa, al cap d'unes setmanes, comença a secretar fil de seda i es converteix en CRISÀLIDE.

En unes quantes setmanes més (o fins i tot en mesos!) es va formant una PAPALLONA que abandona la crisàlide i, per fi, deixa de ser un bebè! 

Penseu que la papallona adulta del mascle o de la femella d'una mateixa espècie pot tenir forma, colors grandària o comportament molt diferents! 


Si voleu aprendre moltes coses més sobre aquests petits bitxos,
 tenim un taller a la vostra mida: ELS INSECTES!


Més informació sobre la nostra oferta educativa a www.pipistrellus.com


Puntua aquesta entrada:
{[['']]}

05 d’octubre 2012

Avui, lliurament dels Premis Blocs Catalunya a Reus!


En Pipis està molt content de formar part dels blocs finalistes de Sostenibilitat i Medi Ambient!

"Els organitzadors dels Premis Blocs Catalunya  han donat per finalitzada la votació popular dels finalistes d'aquest 2012 després que hi hagin participat 16.000 persones. El certamen neix amb l'objectiu de promoure la creació, manteniment i promoció de blocs en català i ja porta cinc edicions. En l'actual, comptarà amb els mateixos tres grans grups de categories que ja es van instaurar en l'edició 2011 i dos premis especials: Corporatius, Personals, Professionals, Premi del Jurat i el Premi Sticat.


La gala d'entrega dels premis es farà aquest divendres a l'Auditori Gaudí de les instal·lacions defiraReus. Entre els membres del jurat hi haurà Trina Milan, la presidenta de STIC.CAT, entitat organitzadora dels premis. També participarà el director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació, Carles Flamerich." [Font: El periódico, 04.10.12]



MOLTES GRÀCIES A TOTHOM!



Puntua aquesta entrada:
{[['']]}

03 d’octubre 2012

XX Carbonera de Forallac


Aquest mes ja tenim com cada tardor la Carbonera de Sant Climent de Peralta. Aquí en teniu la programació:

EMPILAR Dissabte, 29 de setembre, a partir de les 9 h

EMBALUMAR Dissabte, 6 d’octubre, a partir de les 9 h

ENCESA Divendres, 12 d’octubre, a les 10 h.
L’obtenció del foc es farà mitjançant mètodes primitius a càrrec de l’arqueòleg Toni Palomo. L’encesa honorífica anirà a càrrec de l’historiador Pep Matas, promotor de la primera carbonera l'any 1993.

CUITA Del 12 al 27 d’octubre – La carbonera es podrà visitar les 24 hores del dia mentre dura la cocció de la llenya.

DESEMPILAR Divendres 26 i dissabte 27 d’octubre.

 Espectacle d’humor literari Absenta, una creació de Quimet Pla. Dilluns, 22 d’octubre a les 19.30 h

Puntua aquesta entrada:
{[['']]}

26 de setembre 2012

Crònica d'un aiguat


1. Precipitació
Una gran quantitat d'aigua de pluja cau sobre el sòl.


2. Manca d'absorció de l'aigua
Un sòl amb pobra absorció provoca que l'aigua d'escorrentia es quedi a la superfície i hi flueixi lliurement. Quines poden ser les causes d'un sòl amb aquestes característiques impermeables?


  • un sòl que ha patit pluges abundants i molt continuades i que està saturat (ple a vessar) d'aigua.
  • un sòl amb la superfície congelada o asfaltada.
  • un sòl extremadament sec i desforestat on els arbres i la vegetació no poden absorbir l'escorrentia

3. Relleu accidentat
Les zones amb diferències d'alçada faciliten el moviment de grans masses d'aigua
 ja que es pot desplaçar ràpidament cap a un punt més baix.


4. Inundació
Depenent de quin sigui el punt més baix on arriben les grans quantitats d'aigua i si fan sobrepassar-ne el seu límit es provoquen riuades, rierades, torrentades...
que escombren arbres i tot el que trobi al seu pas en un procés que dura vàries hores.



50 anys després de la riuada del Vallès Occidental
recordem el reportatge que va emetre tv3 fa 25 anys: http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3401130).  



Puntua aquesta entrada:
{[['']]}

22 de setembre 2012

Estrenem la tardor d'enguany!

Ja la tenim aquí! Després de massa mesos de sequera la rebem amb molta il·lusió!

Aquest és el color de la TARDOR catalana!

Si voleu comparar-ho amb com veuen (i capturen) la tardor en altres indrets,
 només cal que visiteu www.thecolorof.com

FELIÇ TARDOR A TOTS/ES!


Puntua aquesta entrada:
{[['']]}

21 de setembre 2012

16 de setembre 2012

PETITS BITXOS I - Quantes potes?

Els ARTRÒPODES tenen moltes mides i formes, però sovint pots saber de quin tipus es tracta comptant-ne el nombre de potes. Compta de pressa, que alguns són molt ràpids!

Si en té SIS, digues hola a un insecte!

Si NO EN TÉ, segurament estiguis veient un cuc o un llimac!

Pots comptar VUIT potes? Podria ser una aranya o un escorpí!

Si en pots comptar MOLTES probablement sigui un centpeus. Tenen un parell de potes en cada petit segment del cos!

Hi ha MASSA potes per poder comptar-les? És un milpeus; n'hi ha que en tenen 750!


Si voleu aprendre moltes coses més sobre el grup predominant d'aquests petits bitxos,
 tenim un taller a la vostra mida: ELS INSECTES!


Més informació sobre la nostra oferta educativa a www.pipistrellus.com


Puntua aquesta entrada:
{[['']]}

03 de setembre 2012

La història continua... OCTUBRE 2012



Puntua aquesta entrada:
{[['']]}

Bicicletada arbres singulars de Calonge

Tot i l'onada de calor, la bicicletada a Calonge per conèixer els arbres singulars del municipi va ser tot un èxit!!.   



Puntua aquesta entrada:
{[['']]}

11 d’agost 2012

Sortides d'estiu!!








Quatre imatges de sortides d'aquest estiu, no tot és rostir-se al sol i beure mojitos!! Molt bona acceptació a les sortides de natura, encarem la recta final d'aquest Tour d'Estiu!!!


Puntua aquesta entrada:
{[['']]}

06 de juliol 2012

Gavarres TV: Trànsit de Venus

Gavarres TV: Trànsit de Venus: Imatges d'Astroempordà del trànsit de Venus del passat mes de juny gravat des de la platja de Pals.

Puntua aquesta entrada:
{[['']]}

04 de juliol 2012

Pipistrellus Summer Tour'12


5 Juliol – Reconeixement del medi – Sant Antoni de Calonge (17h-19h)
14 Juliol – Arran de mar – Calella de Palafrugell (18h – 20h)
19 Juliol – Cel d’estiu – Sant Antoni de Calonge (21h-23h)
20 Juliol – Estrelles i llegendes d’estiu – Palafrugell (21h-23h)
21 Juliol – Etnobotànica i licors – Palafrugell (18h-20h)
28 Juliol – Visita a la riera – Palafrugell (18-20h)
4 Agost – Arran de mar – Calella de Palafrugell (18h – 20h)
9 Agost -  Ecostistema marí - Sant Antoni de Calonge (17h – 19h)
11 Agost – Etnobotànica i licors – Palafrugell (18h-20h)
16 Agost – Estrelles i llegendes d’estiu – Esclanyà (21:30h-23:30h)
23 Agost – Bicicletada pels arbres singulars -  Sant Antoni de Calonge (17h -  20h)
25 Agost – Visita a la riera – Palafrugell (18-20h)




Puntua aquesta entrada:
{[['']]}

23 de juny 2012

Espectacular pujada de la marea a Calella de Palafrugell


Increïble crescuda del mar a la marea alta d'aquest bonic poble de la Costa Brava.


Puntua aquesta entrada:
{[['']]}

12 de juny 2012

Sortides d'etnobotànica



Puntua aquesta entrada:
{[['']]}

08 de juny 2012

Pots contestar aquestes preguntes de Palafrugell?


Sabrieu contestar totes aquestes diferents preguntes sobre Palafrugell?!
Sí? No? Algunes? Si teniu algun dubte:
PACK D'ACTIVITATS PER CONÈIXER PALAFRUGELL de PIPISTRELLUS!


Puntua aquesta entrada:
{[['']]}

04 de juny 2012

Pack d'activitats per conèixer Palafrugell


Multipack d'activitats per conèixer a fons Palafrugell des del punt de vista tant natural com cultural.
Teniu activitats de tot tipus i per a diferents nivells d'Educació Primària.


Puntua aquesta entrada:
{[['']]}

30 de maig 2012

26 de maig 2012

La Cova d'en Gispert i una altra d'espectacular i "secreta"!


 En aquest espai terra va sortir la ja mítica i més que coneguda Cova d'en Gispert (Begur) de la mà dels palafrugellencs Josep Castelló i Teresa Oller (a partir del minut 8). Tot seguit el geòleg i també Peix Fregit acompanya l'Eloi a una misteriosa i espectacular cova del nostre litoral.


Puntua aquesta entrada:
{[['']]}

20 de març 2012

Projecte Espiadimonis


Aprofitant l’inici de la primavera, PIPISTRELLUS EDUCACIÓ AMBIENTAL us volem presentar el nou projecte que hem iniciat: Projecte Espiadimonis. Per conèixer l’estat de les rieres de les Gavarres


Les escoles i els particulars també poden participar-hi ja que els resultats obtinguts en el taller Estudi d’una riera, en el crèdit de síntesi Conèixer les Gavarres i en la sortida guiada Visita a la Riera s’inclouran en les bases de dades del Projecte Espiadimonis.

Puntua aquesta entrada:
{[['']]}

02 de març 2012

Projecte Papibou


PROJECTE PAPIBOU
Projecte per conèixer la biodiversitat d’amfibis al baix Empordà. Inventariar el nombre d’espècies, els seus hàbitats, i saber l’estat de salut del seu ecosistema.

Necessitem la vostra col·laboració, si ens podeu dir llocs on heu vist o sentit granotes, rieres, rierols o basses temporals, merci!




Puntua aquesta entrada:
{[['']]}

12 de febrer 2012

Fredeluga o somiafreds

Tot passejant per les Basses d'en Coll ens trobem amb aquesta fredeluga o somiafreds (Vanellus vanellus). Aquí la veiem buscant menjar ja que, com a ocell limícola que és, s'alimenta dels animals que hi ha en el fons fangós d'aigües dolces com aquestes. 

El llarg plomall negre que porta com a cresta en el seu cap blanc és el seu tret més singular. A les parts superiors i al pitet presenta un plomatge verd fosc iridiscent que contrasta amb la resta de plomatge ben blanc.


Sol quedar-se pels Països Catalans durant el període hivernenc, així que si el voleu veure encara hi sou a temps!



Puntua aquesta entrada:
{[['']]}

09 de febrer 2012

Tallarol Capnegre

Per fi l'hem enganxat! Fa dies que corre per aquí aquest tallarol capnegre (Sylvia melanocephala), però fins ara no s'havia deixat fotografiar. A l'hivern el podem veure menjar fruits secs com els que l'hi hem posat, però també com a bon insectívor s'ha passat el matí menjant formigues del baladre. Va emetent un "xec-xec", i destaquen aquests vistosos ulls rojos.




Puntua aquesta entrada:
{[['']]}