Slider

  • Bernat pescaire (Ardea cinerea)Nia en arbres prop de miralls d'aigua o àrees inundables i cria entre febrer i agost.
  • Corb marí gros (Phalacrocorax carbo)Després de nedar durant hores, s'assequen al sol extenent les ales en forma de creu ja que el seu plomatge no té substàncies immpermeabilitzants.
  • Flamenc (Phoenicopterus sp)El seu color varia entre el blanc (quan acaben de néixer) i el vermell, depenent de la quantitat de carotenoids que obtenen del seu aliment.
  • Flamenc (Phoenicopterus sp)El bec dels flamencs els permet alimentar-se d'algues i crustacis separant-los i filtrant-los d'entre el fang i el llim.
  • Fredeluga (Vanellus vanellus)A la primavera les parelles fan desfilades nupcials i mascle i femella giren l'un al voltant de l'altre, ja sigui volant o des de terra mateix.
  • Marieta (Coccinellidae) -Els colors tan vistosos de les marietes (aposematisme) li permet allunyar possibles depredadors.
  • Oruga de papallona reina (Papilio machao)Les erugues s'alimenten de fulles com les de la pastanaga, el fonoll o la ruda. Tenen un òrgan (osmeteri) que pot emetre un líquid pudent per espantar els enemics.
  • Xibec (Netta rufina)De vegades el mascle alimenta la femella amb les parts verdes de les plantes durant el festeig nupcial.
  • Pregadéus o plegamans (Mantis religiosa)Per tal de veure-s'hi molt bé tenen uns ulls molt grossos i un coll flexible que els permet girar el cap fins a 180º.
  • Pregadéus o plegamans (Mantis religiosa)Sovint les femelles es mengen la seva parella després de la còpula, que es duu a terme a finals d'estiu.
  • Aligot comú (Buteo buteo)Solen fer els nius de branques de pi i matolls llenyosos entre les branques principals dels pins.

17 de gener 2012

Mallerengues!!!

Hem posat menjadores pels ocells, i ja funcionen!!! Una parella de mallerengues venen a dinar cada dia. La primera és una mallerenga blava (Parus ) i la segona una mallerenga carbonera (Parus major).

La mallerenga carbonera o primavera, anomenat ferrerico a ses Illes Balears, (Parus major) és un ocell de l'ordre dels passeriformes i la família dels pàrids.

És la més gran de les mallerengues (14 cm), inconfusible per la divertida "corbata" negra, més marcada en els mascles, sobre el color groc del pit. Es pot observar sovint prop del terra quan cerca menjar o en els estrats baixos del bosc.

Són sedentàries i fora de la temporada de cria es troben sovint formant grups grans barrejats amb mallerengues d'altres espècies.

És un ocell insectívor de règim molt ampli. Pot ingerir també fruits silvestres i llavors riques en olis. S'acostuma fàcilment a les menjadores per a ocells d'on selecciona les pipes.

La mallerenga blava (Parus caeruleus), anomenat també ferreret o ferrerolet, és un ocell de la família dels pàrids.

És un ocell petit (11,5 cm) de diversos colors: les ales, la cua i el capell són blaus, les galtes blanques, el dors verd i la part de sota groga.

Explota tota mena d'arbredes, encara que no tant les de coníferes. És sedentària i lluita per l'hàbitat amb la mallerenga carbonera. Únicament no es troba en algunes zones desforestades.





Puntua aquesta entrada:
{[['']]}