Slider

  • Bernat pescaire (Ardea cinerea)Nia en arbres prop de miralls d'aigua o àrees inundables i cria entre febrer i agost.
  • Corb marí gros (Phalacrocorax carbo)Després de nedar durant hores, s'assequen al sol extenent les ales en forma de creu ja que el seu plomatge no té substàncies immpermeabilitzants.
  • Flamenc (Phoenicopterus sp)El seu color varia entre el blanc (quan acaben de néixer) i el vermell, depenent de la quantitat de carotenoids que obtenen del seu aliment.
  • Flamenc (Phoenicopterus sp)El bec dels flamencs els permet alimentar-se d'algues i crustacis separant-los i filtrant-los d'entre el fang i el llim.
  • Fredeluga (Vanellus vanellus)A la primavera les parelles fan desfilades nupcials i mascle i femella giren l'un al voltant de l'altre, ja sigui volant o des de terra mateix.
  • Marieta (Coccinellidae) -Els colors tan vistosos de les marietes (aposematisme) li permet allunyar possibles depredadors.
  • Oruga de papallona reina (Papilio machao)Les erugues s'alimenten de fulles com les de la pastanaga, el fonoll o la ruda. Tenen un òrgan (osmeteri) que pot emetre un líquid pudent per espantar els enemics.
  • Xibec (Netta rufina)De vegades el mascle alimenta la femella amb les parts verdes de les plantes durant el festeig nupcial.
  • Pregadéus o plegamans (Mantis religiosa)Per tal de veure-s'hi molt bé tenen uns ulls molt grossos i un coll flexible que els permet girar el cap fins a 180º.
  • Pregadéus o plegamans (Mantis religiosa)Sovint les femelles es mengen la seva parella després de la còpula, que es duu a terme a finals d'estiu.
  • Aligot comú (Buteo buteo)Solen fer els nius de branques de pi i matolls llenyosos entre les branques principals dels pins.

27 d’octubre 2012

Alosa o mussol? Sóc rebel perquè els gens m'han fet així!

Tots sabem que els nostres gens ens fan diferents i que això també afecta els nostres ritmes naturals individuals. Algunes persones, els MUSSOLS, tenen tendència a quedar-se despertes fins tard, això és perquè el cicle del seu rellotge circadià dura més de 24 hores. Uns altres, les ALOSES, tenen tendència a llevar-se d'hora al matí ja que el seu rellotge intern és de durada més curta.

Els cicles circadians són canvis biològics que es produeixen en cicles d'unes 24 hores, independentment de si sabem o no l'hora, i que responen principalment a la llum i a la foscor. Aquests canvis estan controlats per sistemes horaris interns i afecten la nostra ment i el comportament que tenim. La retina de l'ull dels mamífers és sensible a la informació del nivell de llum, que és tramesa al nucli supraquiasmàtic i que, alhora, envia un senyal a la glàndula pineal. Quan el nivell de llum cau a la nit, aquesta glàndula de mida d'un pèsol és la responsable de la secreció de melatonina que ens envia al llit.

07:30 - finalitza la secreció de melatonina 
08:30 - torna el moviment intestinal 
09:00 - augmenta la secreció de testosterona
10:00 - estat d'alerta elevat
14:30 - millor coordinació
15:30 - ràpid temps de reacció
17:00 - major eficiència cardiovascular i força muscular
18:30 - pressió arterial elevada
19:00 - temperatura corporal elevada
21:00 - comença la secreció de melatonina
22:30 - supressió dels moviments intestinals
02:00 - son més profund
04:30 - disminució de la temperatura corporal
06:45 - major increment de la pressió arterial

El cicle circadià afecta les nostres vides. 
Les variacions en la quantitat de melatonina secretada pel cos creen un ritme diari d'augment i de caiguda dels nivells hormonals i se'n veuen afectades la gana, la temperatura corporal i moltes coses més!


Puntua aquesta entrada:
{[['']]}

1 comentari:

  1. Article al suplement de La Vanguardia del 10 de novembre 2012 sobre el mateix tema: http://www.lavanguardia.com/estilos-de-vida/20121109/54354963805/a-quien-madruga-la-biologia-le-ayuda.html

    ResponElimina