Slider

  • Bernat pescaire (Ardea cinerea)Nia en arbres prop de miralls d'aigua o àrees inundables i cria entre febrer i agost.
  • Corb marí gros (Phalacrocorax carbo)Després de nedar durant hores, s'assequen al sol extenent les ales en forma de creu ja que el seu plomatge no té substàncies immpermeabilitzants.
  • Flamenc (Phoenicopterus sp)El seu color varia entre el blanc (quan acaben de néixer) i el vermell, depenent de la quantitat de carotenoids que obtenen del seu aliment.
  • Flamenc (Phoenicopterus sp)El bec dels flamencs els permet alimentar-se d'algues i crustacis separant-los i filtrant-los d'entre el fang i el llim.
  • Fredeluga (Vanellus vanellus)A la primavera les parelles fan desfilades nupcials i mascle i femella giren l'un al voltant de l'altre, ja sigui volant o des de terra mateix.
  • Marieta (Coccinellidae) -Els colors tan vistosos de les marietes (aposematisme) li permet allunyar possibles depredadors.
  • Oruga de papallona reina (Papilio machao)Les erugues s'alimenten de fulles com les de la pastanaga, el fonoll o la ruda. Tenen un òrgan (osmeteri) que pot emetre un líquid pudent per espantar els enemics.
  • Xibec (Netta rufina)De vegades el mascle alimenta la femella amb les parts verdes de les plantes durant el festeig nupcial.
  • Pregadéus o plegamans (Mantis religiosa)Per tal de veure-s'hi molt bé tenen uns ulls molt grossos i un coll flexible que els permet girar el cap fins a 180º.
  • Pregadéus o plegamans (Mantis religiosa)Sovint les femelles es mengen la seva parella després de la còpula, que es duu a terme a finals d'estiu.
  • Aligot comú (Buteo buteo)Solen fer els nius de branques de pi i matolls llenyosos entre les branques principals dels pins.

30 de novembre 2012

Necessito un calmant! Què em prenc?

Tots sentim el dolor de manera diferent, depenent de la seva severitat, però també de la nostra salut i del llindar de dolor personal

Quan tenim dolor, les terminacions nervioses transmeten el senyal al cervell a través de la medul·la espinal i després el cervell interpreta el nivell de malestarHi ha dos tipus clau de calmants que són els més utilitzats.

El PRIMER inclou l'ibuprofè i el paracetamol, que bloquegen les prostaglandines (substàncies químiques que produeixen inflamació i dolor) del cos en el focus del malestar, reduint la inflamació a l'àrea, així com la intensitat del dolor. Aquestes 'aspirines' s'usen de manera freqüent en casos de dolor entre lleu i moderat i només poden fer efecte fins a cert grau d'intensitat

Hi ha diferents tipus de calmants dins d'aquest primer grup, ANTIINFLAMATORIS com l'ibuprofè, que s'utilitzen per tractar artritis o esquinços

L'aspirina, administrada a baixes dosis, ajuda a minimitzar el risc de coàguls a la sang, ja que la dilueix.

El paracetamol és el que es coneix com a analgèsic i s'utilitza per disminuir el dolor i reduir la temperatura.

El SEGON tipus de calmants són MEDICINES NARCÒTIQUES i inclouen la morfina i la codeïna. La seva funció és bloquejar els missatges de dolor a la medul·la espinal i al cervell

Com que aquests dos tipus de calmants utilitzen diferents mètodes per tractar el dolor, es poden combinar, com en el cas del co-codamol, que uneix codeïna i paracetamol.


Puntua aquesta entrada:
{[['']]}

23 de novembre 2012

Jeroglífics egipcis: entenent la 'llengua dels déus'

Què signifiquen els jeroglífics egipcis?

Per entendre-ho és millor començar amb el seu alfabet. Aquí tens alguns dels significats dels seus símbols:

Alfabet egipci
1. Voltor egipci. Associat als camps de batalla i als cementiris.
5. Cria de guatlla. Utilitzat sovint entre símbols que representen el temps, afegeix sons plaents.
8. Escurçó cornut. Un dels més utilitzats a l'antic egipci sovint per acompanyar un verb.
9. Mussol. És una lletra molt comú.
24. Serp. Lletra relacionada a aquestes criatures, que eren temudes, utilitzada sovint en paraules de declaració o de recitació.

El llenguatge és elaborat però també molt accessible.

Utilitza sèries d'estructures gramaticals que inclouen verbs, noms, negacions i partícules. Els egipcis usaven també onomatopeies com a paraules, per exemple 'gat' s'escriu 'mèu'. La llengua també conté sèries de fonogrames i pictogrames i esta intercalada per determinants que estan situats al final de les paraules per aclarir-ne el significat.

Hi ha una gran abundància de símbols que reflecteixen el món natural. Ocells, mamífers i arbres sovint donen claus al significat vertader del text.

La llengua podia ser escrita d'esquerra a dreta, o de dreta a esquerra i verticalment o de manera horitzontal. L'escriptura és contínua i podem aprendre a separar-ne les paraules identificant els determinants o els senyals al final de cada secció

A mida que comencem a reconèixer les paraules i els noms de l'escriptura egípcia, comencem també a entendre l'emoció i l'adrenalina que deuen sentir els historiadors quan desxifren un text antic.

Vols tenir també una vista única d'aquesta increïble i misteriosa civilització?


Puntua aquesta entrada:
{[['']]}

16 de novembre 2012

Blanc o negre: depèn del color del vidre amb què es miri?

Contràriament a la creença popular els gossos NO veuen el món en blanc i negretot i que ho fan de manera diferent a com el veiem nosaltres. 

A l'ull humà hi ha dos tipus de fotoreceptors anomenats cons i bastons. Els bastons ens ajuden a determinar diferències de brillantor o foscor i els cons són sensibles al color. Els humans tenim tres tipus de cons que són sensibles a la llum groga-vermella, verda i blau-violeta. Recolzem la nostra visió en els cons i les diferències entre les longituds d'ona són més difícils de detectar amb menys llum, per això no ens hi veiem gaire bé en la foscor.
Una mateixa imatge sota dos punts de vista: l'humà i el caní.
Els gossos tenen menys cons i més bastons que els humans. Són capaços de diferenciar molt més els nivells de gris que l'ésser humà, això els dóna avantatge en situacions de foscor i tenen millor visió nocturna que nosaltres. La seva visió és dicromàtica i només poden veure una part del rang de colors que estan en el nostre espectre visible. Jay NEITZ, Timothy GEIST i Gerald H. JACOBS van avaluar les propietats espectrals dels pigments dels cons de l'ull caní l'any 1989 i l'estudi va demostrar que el gos és dicròmata, és a dir, que la seva retina conté dos tipus de cons. Són sensibles al blau indi (color situat entre el blau-violat) i al groc-verdós, així que no poden diferenciar qualsevol color que s'assembli al verd, el groc, el taronja o el vermell humans. Són incapaços de veure com a diferents el blau-verdós del gris i el que nosaltres veiem com a blau-verd, els gossos ho veuen blanc!

I allò de si el seu groc i el nostre és el mateix... ja són figues d'un altre paner!


Puntua aquesta entrada:
{[['']]}

09 de novembre 2012

Picant i ardent? Apassionats pel xili!

El secret que s'amaga sota la picantor del xili és una substància anomenada capsaïcina. Aquest alcaloide lipòfil forma part del grup de capsicinoides responsables del gust picant de determinades varietats de pebrot. L'acumulació de capsaïcina es dóna principalment en la placenta del fruit i, en menor quantitat, en les llavors i la polpa, depèn de factors ambientals i s'incrementa amb la dessecació

La picantor dels alls o les cebes NO la provoca la capsaïcina, sinó el sofre que absorveixen del sòl i que també té propietats urticants. La molècula de sofre es descompon en escalfar-se i és per això que en cuinar aquests vegetals la picantor es transforma en dolçor i el xili... la conserva!

Aquesta defensa natural de la planta contra els depredadors no ha passat desapercebuda per als paladars de qui els encanta el poderós gust associat amb el xiliLa sensació de formigueig a la llengua que provoca la capsaïcina enganya el cervell i el confón amb una falsa sensació de cremor. El cos secreta analgèsics o calmants naturals, les endorfines, que emeten una descàrrega de plaer.

La picantor dels pebrots es mesura en Unitats Scoville de Calor (SHU), després de que Wilbur Scoville desenvolupés aquest test el 1912. La seva Escala mesura la concentració de capsaïcina basant-se en la subjectivitat humana en la detecció de la cremor, per això actualment la picantor es calcula utilitzant cromatografia líquida per identificar la concentració de substàncies químiques productores de calor.

Els pebrots més picants i, per tant, que contenen més capsaïcina són
els habanero, seguits del xili o del bitxo!

Com que es tracta d'una substància lipòfila, oblideu-vos de beure aigua per treure-us el gust picant... 
És millor que prengueu cervesallet sencera, per exemple!



Puntua aquesta entrada:
{[['']]}