Slider

  • Bernat pescaire (Ardea cinerea)Nia en arbres prop de miralls d'aigua o àrees inundables i cria entre febrer i agost.
  • Corb marí gros (Phalacrocorax carbo)Després de nedar durant hores, s'assequen al sol extenent les ales en forma de creu ja que el seu plomatge no té substàncies immpermeabilitzants.
  • Flamenc (Phoenicopterus sp)El seu color varia entre el blanc (quan acaben de néixer) i el vermell, depenent de la quantitat de carotenoids que obtenen del seu aliment.
  • Flamenc (Phoenicopterus sp)El bec dels flamencs els permet alimentar-se d'algues i crustacis separant-los i filtrant-los d'entre el fang i el llim.
  • Fredeluga (Vanellus vanellus)A la primavera les parelles fan desfilades nupcials i mascle i femella giren l'un al voltant de l'altre, ja sigui volant o des de terra mateix.
  • Marieta (Coccinellidae) -Els colors tan vistosos de les marietes (aposematisme) li permet allunyar possibles depredadors.
  • Oruga de papallona reina (Papilio machao)Les erugues s'alimenten de fulles com les de la pastanaga, el fonoll o la ruda. Tenen un òrgan (osmeteri) que pot emetre un líquid pudent per espantar els enemics.
  • Xibec (Netta rufina)De vegades el mascle alimenta la femella amb les parts verdes de les plantes durant el festeig nupcial.
  • Pregadéus o plegamans (Mantis religiosa)Per tal de veure-s'hi molt bé tenen uns ulls molt grossos i un coll flexible que els permet girar el cap fins a 180º.
  • Pregadéus o plegamans (Mantis religiosa)Sovint les femelles es mengen la seva parella després de la còpula, que es duu a terme a finals d'estiu.
  • Aligot comú (Buteo buteo)Solen fer els nius de branques de pi i matolls llenyosos entre les branques principals dels pins.

28 de desembre 2012

Gallina 'domèstica' fa bon brou!

Durant aquestes festes les taules s'omplen de suculents plats, gairebé àpat rere àpat i durant força dies ens farcim de tota mena de deliciosos aliments. Però quan vam poder començar a tenir accés proper a tots ells?

Dins la història de l'agricultura, domesticar els animals és tan important com domesticar les plantes

Els gossos van ser probablement els primers animals domèstics, provinents del llinatge dels llops, fa uns 12.000 anys per acompanyar els primers caçadors. Pels volts del 9.000 a.C. els nòmades de l'Orient Mitjà van començar a criar ovelles i cabres per la seva carn. No gaire més tard, voltant el 7.000 a.C., els grangers asiàtics ja domesticaven bestiar i porcs. Les primeres civilitzacions aviat van criar els gats com a caçadors de rates i ratolins; a Egipte es van guanyar l'estatus sagrat. Del 3.000 al 1.500 a.C. els animals de transport van començar a aparèixer: el cavall a l'Àsia, l'ase a Egipte, el camell al nord d'Àfrica i a Àsia i la llama i l'alpaca a l'Amèrica del Sud. Durant els segles següents els poltres, les abelles i els conills van començar a domesticar-se també.

I els galls i les gallines, quan?

La gallina, un recurs alimentari doble.
Eren un recurs alimentari doble i haurien evolucionat a partir de les aus salvatges de la selva asiàtica i s'haurien domesticat allà el 3.000 a.C. Els ous han sigut recollits i menjats pels humans des de fa desenes de milers d'anys. 

Si és fàcil trobar la gallina com a protagonista en molts dels plats, també ho és el gall d'indi, contribució de Colom des de la perspectiva culinària que no fou introduïda al Vell Continent fins a partir del 1492.


Impossibles també ens serien els acompanyaments de blat de moro, carbassó, arròs salvatge, moniato, patata, tomata, mongeta o carbassa; així com impensables les salses o els postres amb alvocat, xili, castanyes, cacauets, pacanesnabius, pinya, papaiavainilla o xocolata!


Puntua aquesta entrada:
{[['']]}

21 de desembre 2012

Bones Festes!



Puntua aquesta entrada:
{[['']]}

14 de desembre 2012

De quin color és el cel?

Per què el cel és blau i l'herba és verda?
 
L'HERBA és verda perquè conté clorofil·la, un pigment utilitzat en la fotosíntesi, on la planta produeix glucosa amb la presència de la llum del sol. Per què la clorofil·la és verda? La disposició dels seus àtoms fa que absorbeixi tots els colors de la llum excepte el verd, i el reflecteix. Els nostres ulls veuen aquesta llum i és per això que l'herba és verda!

La llum del sol està formada per molts colors diferents i cadascun d'ells viatja en ones on cada color té associada una determinada longitud d'ona.

Per què veiem el cel blau?
El color blau del CEL és degut a la manera com la llum interacciona amb els gasos de l'atmosferaLa nostra atmosfera està constituïda per àtoms i molècules de gas, principalment nitrogen i oxigen. Quan la llum colpeja aquestes molècules de gas, algunes poden ser absorbides i després alliberades altra vegada en una direcció diferent.  Alguns colors són més susceptibles a aquesta absorció i nova emissió. La llum blava és absorbida més sovint que qualsevol altra. Aquest procés s'anomena dispersió de Rayleigh.

 La raó de que veiem el cel de color blau és que la longitud d'ona curta de la llum "blava", mentre que  les altres són molt menys dispersades, viatja en totes les direccions i ens arriba cap a qualsevol punt on mirem.


Puntua aquesta entrada:
{[['']]}

07 de desembre 2012

Alcohol: còctel de plaer i ressaca

Hi ha molts tipus d'alcohol en el món químic, però el que més es beu és l'etanol

La molècula és molt petita, feta de només dos àtoms de carbonisis d'hidrogen i un àtom d'oxigenL'etanol és soluble en aigua, el que significa que s'afegeix al torrent sanguini ràpidament i des d'allà és portat a totes les parts del cos, i més notablement al fetge i al cervell

Molècula d'etanol.
També és soluble en greixos, així que té un accés VIP a través de vàries membranes cel·lulars i també a altres llocs que normalment presenten límits. Una porció de l'etanol ingerit passa a través de l'estómac fins a l'intestí prim, on s'absorbeix al torrent sanguini i és portat fins al cervell. Aquí és on realment és objecte de preocupació.

És la forma particular d'una molècula d'etanol la que dóna a un got de cervesa els seus efectes específics sobre el cervell humà.

Les investigacions no han determinat encara de manera exacta com l'etanol acompleix tots els seus efectes en el cervell, però hi ha algunes teories especificades. Les reaccions lentes, la parla arrossegada i la pèrdua de memòria d'algú que ha begut massa són probablement degudes a que l'etanol s'adjunta als receptors de glutamat en el circuit neural del cervell. Aquests receptors normalment reben senyals químics d'altres parts del cervell, però en el seu lloc reben molècules d'etanol. Això trenca el flux de senyals i generalment alenteix tot el cervell.

L'etanol també s'uneix al GABA, àcid gamma-aminobutíric, que és el principal neurotransmissor inhibidor en el sistema nerviós central dels mamífers i que, en els humans, també s'encarrega directament de regular el to muscular. A diferència dels receptors glutamat, l'etanol fa el GABA més receptiu, fent que el cervell encara s'alenteixi més.

Però l'alcohol no és només un depressiu, ja que també estimula la producció de dopamina i endorfines, substàncies químiques que produeixen sensació de plaer. La recerca encara no ha revelat el mecanisme involucrat de manera exacta, però podria ser similar a la manera com l'etanol estimula els receptors GABA.


S'acosten les festes...
BEU AMB MODERACIÓ I ACABA LA FESTA D'EMPEUS:

· Gaudeix de la beguda alcohòlica lentament
· NO sobrepassis els propis límits
· NO beguis en dejú
· Consumeix productes de qualitat en quantitats moderades
· Alcohol i vehicle NO són compatibles
· NO beguis si estàs malalt, embarassada o pateixes algun transtorn psíquic
· Cal respectar la normativa vigent i evitar que els menors beguin alcohol
· Diverteix-te i gaudeix de la beguda de manera conscient


Puntua aquesta entrada:
{[['']]}

05 de desembre 2012

El català a l'escola!



Puntua aquesta entrada:
{[['']]}