Slider

  • Bernat pescaire (Ardea cinerea)Nia en arbres prop de miralls d'aigua o àrees inundables i cria entre febrer i agost.
  • Corb marí gros (Phalacrocorax carbo)Després de nedar durant hores, s'assequen al sol extenent les ales en forma de creu ja que el seu plomatge no té substàncies immpermeabilitzants.
  • Flamenc (Phoenicopterus sp)El seu color varia entre el blanc (quan acaben de néixer) i el vermell, depenent de la quantitat de carotenoids que obtenen del seu aliment.
  • Flamenc (Phoenicopterus sp)El bec dels flamencs els permet alimentar-se d'algues i crustacis separant-los i filtrant-los d'entre el fang i el llim.
  • Fredeluga (Vanellus vanellus)A la primavera les parelles fan desfilades nupcials i mascle i femella giren l'un al voltant de l'altre, ja sigui volant o des de terra mateix.
  • Marieta (Coccinellidae) -Els colors tan vistosos de les marietes (aposematisme) li permet allunyar possibles depredadors.
  • Oruga de papallona reina (Papilio machao)Les erugues s'alimenten de fulles com les de la pastanaga, el fonoll o la ruda. Tenen un òrgan (osmeteri) que pot emetre un líquid pudent per espantar els enemics.
  • Xibec (Netta rufina)De vegades el mascle alimenta la femella amb les parts verdes de les plantes durant el festeig nupcial.
  • Pregadéus o plegamans (Mantis religiosa)Per tal de veure-s'hi molt bé tenen uns ulls molt grossos i un coll flexible que els permet girar el cap fins a 180º.
  • Pregadéus o plegamans (Mantis religiosa)Sovint les femelles es mengen la seva parella després de la còpula, que es duu a terme a finals d'estiu.
  • Aligot comú (Buteo buteo)Solen fer els nius de branques de pi i matolls llenyosos entre les branques principals dels pins.

29 de gener 2013

Flamencs a Pals!!!



Sorpresa! Hem trobat 10 flamencs juvenils prenent el sol prop de les Basses d'en Coll a Pals. És tot un espectacle disfrutar de la visita d'aquestes aus, veure els seus enormes i curiosos becs furgar pel fang i com s'aguanten amb una sola pota fent-se el xulo.


Puntua aquesta entrada:
{[['']]}

25 de gener 2013

EXTRA, EXTRA! S'acosta el Dia de la Marmota!

L'expectació sobre la hibernació de la marmota és màxima als Estats Units i al Canadà cada 2 de febrer, quan s'hi celebra el Dia de la Marmota o Groundhog Day
  
El dia 2 de febrer de cada any els nord-americans
celebren el Dia de la Marmota.
Segons la creença, si el dia està ennuvolat i la marmota en sortir del cau no es veu la seva pròpia ombra, es queda a fora i la primavera començarà aviat. No obstant, si ho fa en un dia assolellat i es veu l'ombra, tornarà de nou al cau i l'hivern durarà sis setmanes més!

Festes i costums tradicionals a banda, algunes aus volen a llocs càlids per escapar de l'hivern, però altres homeoterms o 'animals de sang calenta' com més aus i mamífers no marxen. 

Els animals homeoterms són aquells que són capaços de mantenir la seva temperatura corporal dins uns nivells aproximadament constants, independentment de la temperatura de l'ambient. 

És per això que alguns d'ells, quan en aquesta època el menjar és escàs i les temperatures cauen en picat, entren en un somni profund anomenat hibernació per sobreviure.  S'hi preparen fabricant un niu o cau on dormir i menjant molt a la tardor per emmagatzemar el màxim de greix al cos. Durant la hibernació el cos disminueix la temperatura i la respiració s'alenteix, reduint la despesa energètica perquè els animals puguin viure tot l'hivern del seu greix corporal


Depenent de l'animal la hibernació pot durar des d'uns quants dies fins a setmanes o, fins i tot, mesos!

Els mamífers que hibernen tenen dos tipus de greix: el blanc, que els permet emmagatzemar energia com a aïllament, i el marró, que es forma al voltant dels òrgans que més el necessiten (cor, cervell i pulmons) i que es crema per tal d'obtenir-ne energia i generar prou calor per mantenir la vida.

Hi ha alguns vertebrats i invertebrats (i tant terrestres com aquàtics!) que entren en un estat similar d'inactivitat que s'activa en temps de calor i l'aridesa com les de l'estiu per tal d'evitar les altes temperatures i el risc de dessecament: l'estivació.


Puntua aquesta entrada:
{[['']]}

19 de gener 2013

Que baixen els termòmetres!


L'intercanvi de calor sempre es dóna des d'una àrea més calenta a una de més freda

Quan la temperatura de l'aire i la de les superfícies adjacents són més baixes que les de la pell el cos perd calor per convecció i radiació cap a l'ambient i els receptors de la fred detecten la pèrdua de calor de l'organisme.


L'hipotàlem actua com el monitor en la regulació de la temperatura del cos.


En detectar-se una davallada en la temperatura normal del cos, ja sigui deguda a l'ambient o a altres factors, l'hipotàlem...

  1. ...passa la informació a la glàndula pituïtària, que acaba provocant que la glàndula tiroide incrementi la secreció de tiroxina i, llavors, un increment involuntari del metabolisme per normalitzar la temperatura corporal.
  2. ...també envia un impuls al cervell que produeix un sentiment urgent de menjar i incrementar el nivell d'activitat, per tal de facilitar la termogènesi química i física.
      
  3. ...,si això no és prou efectiu, envia un impuls nerviós directament als músculs del cos causant contraccions repetides: calfreds i tremolors.


Tremolar intensament ajuda a la termogènesi física mitjançant la contracció i relaxació ràpida dels músculs, que proveeixen la calor que es necessita per augmentar la temperatura corporal. Tremolar utilitza grans quantitats d'energia així que, al mateix temps, l'hipotàlem també envia missatges de fam

La pell de gallina té lloc a la
hipodermis: part interior de la
pell on es troben les glàndules
sudorípares, el teixit greixós, els
fol·licles pilosos i una musculatura fina.
La pell de gallina o reflex pilomotor és una reacció del cos davant el fred, quan es contrau la musculatura i el pèl s'estarrufa per tal d'augmentar la capa d'aire retinguda entre el pèl i que actua d'aïllant tèrmic

El cos també intenta disminuir la pèrdua de calor per la superfície de la pell, contraient els músculs, per vasoconstricció dels capil·lars perifèrics. La pell passa de rosada a blanca i comença una sensació de formigueig. Com que la calor és absorbida per la sang, s'acumula en les zones internes del cos i així es pot mantenir la temperatura corporal adequada per combatre l'hipotèrmia. Es redueix el flux sanguini i l'efecte aïllant de la pell davant la fred pot augmentar fins a sis vegades

Quan comenceu a tremolar i la pell se us posi de gallina, ajudeu el vostre cos a combatre la fred: busqueu una bona cafeteria i preneu una tassa de xocolata calenta sense remordiments
Tot sigui per fer feliç l'hipotàlem!


Puntua aquesta entrada:
{[['']]}

17 de gener 2013

Article de Pipistrellus a la RdP (Revista de Palafrugell)

Article de Pipistrellus a la RdP [FONT: Revista de Palafrugell]



Puntua aquesta entrada:
{[['']]}

11 de gener 2013

Mosqueta morta, on tens el gust?

Els insectes no tenen llengua, però tenen altres maneres de detectar el GUST de les coses. Les papallones, les arnes, les abelles i les mosques en tenen el sentit als peus. Les formigues, les vespes i algunes abelles tenen el sentit de gust a les antenes.

Les libèl·lules són sordes però s'hi veuen la mar de bé!
Els grills i algunes vespes el tenen als àpex dels seus abdòmens i això també els permet trobar un bon lloc on posar els ous.

Els insectes tenen el sentit de l'OLFACTE a les antenes. Molts deixen anar substàncies químiques especials que només altres insectes poden olorar. Les antenes els permeten trobar menjar, avisar un amic de la presència d'un enemic i detectar el perill

Algunes arnes mascle poden trobar arnes femella que estan fins a 11 km de distància només per la seva olor.

Els insectes tenen un sentit del TACTE molt més agut que el nostre. Alguns dels pèls curts que cobreixen les antenes i el cos dels insectes estan connectats a nervis i són molt sensibles. Capten les pressions més lleugeres, fins i tot una quasi indetectable brisa. Aquest fantàstic sentit del tacte és el que els ajuda a volar lluny nostre abans de que els puguem atrapar. Tan aviat com movem la mà, senten el moviment de l'aire i se'n van.

Els insectes no tenen orelles, i escolten a través de petits orificis de les seves potes davanteres. Les llagostes, les cigales i alguns tipus d'arnes hi senten mitjançant unes 'orelles' planes en els seus abdòmens. Les formigues i els mosquits tenen el sentit de l'oïda en els pèls de les seves antenes. Les erugues reben els sons a través dels pèls que els recobreixen el cos

Tots els sons són vibracions a l'aire, així que els insectes les poden captar i sentir molt bé, tot i que, fins el que coneixem actualment, les libèl·lules són sordes!

Les formigues poden veure molt bé els objectes propers, però algunes són cegues i per sobreviure, depenen d'un molt bon sentit de l'olfacte que si perdessin, moririen. La majoria d'insectes, però, s'hi veu mitjançant un parell d'ulls compostos enormes que ocupen una gran part del seu cap. Cada ull compost està format de moltes petites lents. Una mosca comú té unes 5.000 lents, mentre que les libèl·lules s'enduen el premi, amb 30.000 lents a cada ull! Els insectes poden detectar qualsevol cosa que es mogui, tot i que no hi veuen gaire nítidament: veuen el món borrós. 

Ah! I com que no tenen parpelles, sempre tenen els ulls oberts!



Si voleu aprendre moltes coses més sobre aquests petits bitxos, tenim un taller a la vostra mida: ELS INSECTES!


Puntua aquesta entrada:
{[['']]}

04 de gener 2013

De tornada? Aixeca la camisa al 'jet lag'!

El jet lag o transtorn horari és una disrupció dels ritmes circadians del cos, que controlen l'hora de les funcions del cos com quan dormim i mengem (veure entrada del 27/10/12), per la descompensació horària que s'estableix en viatjar amb avió llargues distàncies

LES CAUSES...

Els viatges que es mouen en l'eix nord-sud NO provoquen jet lag perquè no varia la zona horària, mentre que si es viatja en l'eix est-oest, es sol tenir son a ple dia i insomni durant la nit ja que el ritme circadià de cada persona tendeix a mantenir-se.

El jet lag sovint provoca patrons del son irregulars.
El pitjor jet lag es pateix viatjant cap a l'est, perquè en 'accelerar-se', el temps es 'perd' i el cos té menys temps per 'absorbir'. De la mateixa manera, viatjant cap a l'oest, el cos està més adaptat a la compensació per temps 'guanyat' que per temps 'perdut' i es distorsiona menys el cicle dia-nitAltres factors que contribueixen al jet lag és l'atmosfera dels avions i la falta d'aire fresc, l'immobilitat de la postura, la pressió de la cabina i el menjar o begudes que es prenen

ELS SÍMPTOMES...

Els més comuns que s'observen són patrons de son irregulars i insomni, fatiga, confusió i desorientació, falta de memòria, irritabilitat, mal de cap, nàusees, deshidratació, pèrdua de gana i apatia

S'estima que es necessita un dia de recuperació per cada zona horària creuada.

CONSELLS PER REDUIR-NE ELS EFECTES...

Abans del vol
  
- Haver descansat bé.
- Haver fet exercici.
- Adaptar-se prèviament a la futura zona horària (tres o quatre setmanes abans de la sortida) començant la rutina diària una hora abans del que seria habitual.
Mentre ets a l'aire

- Beure molta aigua per prevenir la deshidratació.
- Evitar l'alcohol (que té efectes més pronunciats a grans altituds) i begudes amb cafeïna per evitar la deshidratació i l'alteració dels patrons de la son. 
- Fer tant exercici com et sigui possible, fent estiraments de cames o passejades per l'avió cada una o dues hores. 
- Treure's les sabates i estar còmode
- Ajustar el rellotge a la nova hora local és també psicològicament beneficiós.

En terra ferma

- Prendre una dutxa per activar la circulació.
- Beure molta aigua i intentar-se adaptar a la nova zona horària tan ràpid com es pugui.
- Maximitzar l'exposició al sol pot ajudar a ajustar-se a l'entorn, així que és millor no dormir només d'arribar i esperar fins la nit.

FELIÇ TORNADA!


Puntua aquesta entrada:
{[['']]}