Slider

  • Bernat pescaire (Ardea cinerea)Nia en arbres prop de miralls d'aigua o àrees inundables i cria entre febrer i agost.
  • Corb marí gros (Phalacrocorax carbo)Després de nedar durant hores, s'assequen al sol extenent les ales en forma de creu ja que el seu plomatge no té substàncies immpermeabilitzants.
  • Flamenc (Phoenicopterus sp)El seu color varia entre el blanc (quan acaben de néixer) i el vermell, depenent de la quantitat de carotenoids que obtenen del seu aliment.
  • Flamenc (Phoenicopterus sp)El bec dels flamencs els permet alimentar-se d'algues i crustacis separant-los i filtrant-los d'entre el fang i el llim.
  • Fredeluga (Vanellus vanellus)A la primavera les parelles fan desfilades nupcials i mascle i femella giren l'un al voltant de l'altre, ja sigui volant o des de terra mateix.
  • Marieta (Coccinellidae) -Els colors tan vistosos de les marietes (aposematisme) li permet allunyar possibles depredadors.
  • Oruga de papallona reina (Papilio machao)Les erugues s'alimenten de fulles com les de la pastanaga, el fonoll o la ruda. Tenen un òrgan (osmeteri) que pot emetre un líquid pudent per espantar els enemics.
  • Xibec (Netta rufina)De vegades el mascle alimenta la femella amb les parts verdes de les plantes durant el festeig nupcial.
  • Pregadéus o plegamans (Mantis religiosa)Per tal de veure-s'hi molt bé tenen uns ulls molt grossos i un coll flexible que els permet girar el cap fins a 180º.
  • Pregadéus o plegamans (Mantis religiosa)Sovint les femelles es mengen la seva parella després de la còpula, que es duu a terme a finals d'estiu.
  • Aligot comú (Buteo buteo)Solen fer els nius de branques de pi i matolls llenyosos entre les branques principals dels pins.

22 de febrer 2013

Poma, pera o 'papple'? No siguis pesat!

Un elevat perímetre cintura-malucs està relacionat amb el risc de patir moltes malalties associades amb el sobrepès, particularment malalties coronàries i diabetis

La majoria de nosaltres ens n'adonem que quan els homes tendeixen a acumular greix ho fan a la zona abdominal  (obesitat androide, central o tipus poma) i les dones, en les cuixes, els malucs i els glutis (obesitat ginoide, gluteofemoral o tipus pera). Tot i que la majoria distribueix l'increment de pes d'aquesta manera, també hi ha dones "poma" i homes "pera" i també persones que no s'ajusten a cap de les dues formes sinó que presenten diferents graus d'obesitat difosa entre els dos tipus o papple

Aquesta morfologia es basa en les diferències genètiques i hormonals entre homes i dones. El greix acumulat a l'àrea abdominal, tot i ser metabòlicament actiu i molt perillós per a la salut, de manera general es pot perdre fàcilment.


D'altra banda, el greix en zones més baixes és menys perjudicial ja que conté un enzim que manté els lípids perillosos fora del torrent sanguini. Desafortunadament, aquest teixit greixós menys actiu és difícil de perdre davant d'una reducció de calories i exercici físic i tendeix a quedar-s'hi acumulat. 

Es creu que el greix s'acumula en diferents zones en homes i dones perquè el cos el manté lluny dels òrgans sexuals de l'un i de l'altre per tal de mantenir-los sans i no perjudicar la reproducció. L'abdomen d'un home es manté allunyat dels seus testicles, mentre que l'abdomen femení envolta el seu úter i per això el greix s'acumula en les seves caderes i cuixes, que en són més distants.

Hi ha una altra teoria que fa referència a la zona on es tendeix a acumular greix depenent del gènere que es basa en el procés evolutiu. En l'època dels nostres ancestres, els homes caçaven animals mentre les dones collien fruita i llavors. El centre de gravetat d'un home està localitzat sobre els músculs abdominals, per això, el pes era acumulat al lloc més avantatjós possible, per tal de que pogués córrer de manera eficient. Les dones no havien de córrer, per això no era tan necessari per elles acumular greix a prop dels seus centres de gravetat. De fet, era important per les dones no tenir estómacs massa grans que donessin la sensació d'estar embarassades, per tal de mostrar-se receptives davant possibles mascles que buscaven parella.


Puntua aquesta entrada:
{[['']]}

14 de febrer 2013

Ho veus...? L'amor és cec!

De manera tradicional a molts països es celebra el 14 de febrer com a dia dels enamorats per homenatjar la creença de que aquest era el dia en què les aus triaven parella. 

L'excusa és una bona oportunitat per a la venda de tot allò que sigui rosa, vermell o d'olor agradable i també una mena de carta blanca  per als impacients que no poden esperar el "tot s'hi val" del carnaval. 
 
El cas és que es tracta d'un motiu per parlar d'amor!
  
De les relacions amb l'ambient i les persones que ens envolten en pot resultar la felicitat. La gent que escull viure una existència sense cap mena de contacte humà és una minoria. Els sentiments mutus d'amor amb la família i els amics porten felicitat a les nostres vides, però les discussions i els amors no correspostos poden trencar-nos el cor i se l'endur-se'l al costat de la tristesa.

Que romàntic...
   
Biològicament, els amants estan satisfent el seu impuls natural per tenir descendència i passar els seus gens a la propera generació. 

Quan una parella s’enamora comparteix una gran intensitat d'emocions: passió o atracció sexual; intimitat o amistat molt pròxima i intercanvi de secrets i compromís o desig d'estar junts. 



Tenim química? Que ve una allau!
 
Compte si noteu els símptomes clàssics i un enrenou de sentiments! Si us suen els palmells de les mans, creieu que tothom pot sentir com el cor us colpeja el pit, perdeu la concentració, la son i també el desig de menjar... pot ser que us hàgiu enamorat!

El cervell allibera una substància química anomenada feniletilamina, PEA, un compost orgànic de la família de les amfetamines. I, com tota droga, provoca síndrome d'abstinència que popularment es substitueix per una ingesta  extra d'aliments (sobretot els que resulten d'una fermentació) com la xocolatael vi negrealguns formatges com el Gouda, embotits i productes en escabetx

Compte amb les migranyes, que es relacionen amb tots ells precisament pel seu contingut en feniletilamina. Aquests aliments contenen aquesta amina aromàtica, llàstima que la metabolitzem massa ràpid

La secreció amorosa de la feniletilamina provoca una agitació sobtada i fa alliberar altres substàncies químiques com la dopamina, la norepinefrina, l'oxitocina i la serotonina. Totes elles es disparen per crear un pic emocional que pot durar més de tres anys.  


Mmm...!

Guardem la capacitat per triar la parella que ens donaria la progènie més forta en el sentit de l'olor.

El nostre sistema immunitari està controlat per un joc de gens del complex d'histocompatibilitat principal, MHC, que codifiquen per a unes proteïnesMHC de Classe I, II i III, que són essencials en el desenvolupament de la resposta immunitària. Les investigacions mostren que tendim a preferir l’olor corporal d’una parella els gens de la qual són molt diferents dels nostres. Això explicaria perquè els nens nascuts de pares amb sistemes immunitaris diferents semblen tenir sistemes immunitaris més resistents davant les malalties.


Amor per a tots!

Però l'afecció amorosa es dirigeix també a una idea abstracta com els forts sentiments que pot generar un grup musical, un país o un equip de futbol

En el cas dels animals domèstics, el sector mèdic afirma que la font d’amor i companyia que ofereixen provoca la secreció d’hormones del benestar i que es redueixen els nivells d’estrès



Puntua aquesta entrada:
{[['']]}

08 de febrer 2013

Mimetisme o camuflatge? De carnaval!

Font: sèrie Vanishing Act (Art Wolfe)
Quan ens disfressem per assemblar-nos a alguna altra cosa ho fem per diversió

Els animals sovint utilitzen les seves disfresses per quedar amagats i passar desapercebuts davant els depredadors o bé per poder caçar sense ser detectats per les seves preses, utilitzant l'estratègia del camuflatge

Quan fan ús del camuflatge per a assemblar-se a altres animals diferents  (per aparentar ser més perillosos i evitar predadors, per exemple) s'anomena mimetisme

Caçador i presa mantenen una competència evolutiva per poder-se amagar millor els uns dels altres. 

En aquesta estratègia biològica d'ocultació o cripsis uns semblen amagar-se sempre rere la mateixa disfressa; altres, anar-la canviant segons l'època de l'any i; els últims, com el camaleó, de manera contínua, cada dos per tres! 
Moltes d'aquestes disfresses es basen en el camuflatge visual i juguen amb els colors i les formes, tot i que també poden camuflar-se olors i textures que els fan "invisibles".


Font: sèrie Vanishing Act (Art Wolfe)

Si voleu veure més fotografies espectaculars com aquesta podeu visitar la sèrie Vanishing Art del fotògraf Art Wolfe.


Puntua aquesta entrada:
{[['']]}

02 de febrer 2013

Els aiguamolls del Baix Empordà

Avui és el Dia Mundial de les Zones Humides

Volem recordar que al Baix Empordà en tenim, i de ben maques. De fet, antigament tot l'Empordanet estava enmig d'aiguamollsels van anar assecant per l'agricultura. En el projecte inicial de protecció dels aiguamolls empordanesos també hi eren inclosos els del Baix Empordà, però al final només se'n van sortir els ara coneguts com Aiguamolls de l'Empordà

També podem dir que gràcies a la defensa del territori ens hem salvat de tenir una central nuclear a la desembocadura del Ter... Us imagineu com seria la zona? I el turisme, on seria? 

Flamencs juvenils a les Basses d'en Coll
Potser la situació no és tan catastròfica, però ens agradaria parlar dels Aiguamolls del Baix Empordà, concretament a la zona de Pals. Les anomenades Basses d'en Coll, que segons ens diuen, és com a mínim zona protegida dins del PEIN  (Pla d'espais d'interès natural)Difícil de creure si us hi passegeu qualsevol dia: gent treballant-hi, cotxes que hi circulen pel mig, gent passejant els gossos sense corretja, avionetes sobrevolant-hi, gent que hi llença deixalles i ple de cartutxos de caçadors que no han vingut amb la tramuntana... 

Si teniu sort, i amb molt de mèrit per part dels ocells, encara podreu disfrutar de contemplar-ne algun. Hi ha qui diu que és molt difícil controlar tot això, i que, de fet, ja hauria de sortir de la gent mateixa el de fer o no fer depèn de què dins dels aiguamolls; però el que no entenem són pràctiques com les d'aquest passat dijous. 

En ple festival migratori i quan precisament tenim la sort de la visita de deu flamencs juvenils (quelcom per celebrar en els humils aiguamolls de Pals); en dies en què veiem que els rapinyaires estan en plena activitat i enmig d'alertes de naturalistes locals sobre l'avanç del període de reproducció de determinades espècies ens trobem al bell mig de les Basses d'en Coll AIXÒ



Cridant i disparant com bojos al punt central del aiguamolls i enmig on tenim el niu de comunitat d'arpelles residents i al costat dels flamencs visitants. Això sí, de cara a la galeria, tenim uns aiguamolls ben macos i protegits.

Per cert, algú ha perdut un televisor?


Puntua aquesta entrada:
{[['']]}

01 de febrer 2013

Estem en crisi! Tens un 10??

CRISI: Fase circumstancialment difícil que travessa una persona, una empresa, una indústria, un govern, etc. [Font: Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC2)]

Estem en crisi general!
Ens trobem en una època difícil on la paraula crisi és la negra culpa que no vol ningú. La crisi econòmica ens ha buidat les butxaques i la crisi de valors ha tret de la rentadora les ensabonades per portar-les a les xarxes socials
Anomenem ecològics els ous de les gallines de tota la vida en comptes d'anomenar poc naturals els que porten l'etiquetatge vermell a la closca... I és que estem en crisi, en crisi general!

Per això avui recordem aquells 10 petits i senzills gestos (però que grans i complicats de fer els trobem de vegades)  que ens permeten estalviar energia i diners:

1. Aprofitar la llum natural sempre que es pugui: no contamina i és gratuïta.

2. Aprofitar tots els serveis de recollida selectiva d'escombraries: després de l'enrenou 'On vas?' ara fa cosa i tot de dir...

3. No obrir les finestres si la calefacció o l'aire condicionat estan encesos: les pèrdues de calor/fred suposen un 25-30% de la necessitat de calefacció/ aire condicionat.

4. Apagar la calefacció en anar a dormir: generalment hi ha prou calor acumulada a casa per mantenir durant la nit una temperatura de 15-17ºC als dormitoris.

5. No deixar les aixetes obertes mentre ens rentem les mans o les dents: es poden gastar fins a sis litres d'aigua per minut inútilment.

6. Dutxar-se en comptes de banyar-se: s'estalvia fins a quatre vegades menys quantitat d'aigua i energia. 

7. Obrir i tancar la porta de la nevera només quan sigui imprescindible: en uns segons es perd molta fred acumulada cal que evitem que el motor consumeixi electricitat extra cada vegada.

8. Cal apagar completament l'ordinador si no l'hem d'utilitzar fins al cap de més d'una hora: per a períodes inferiors cal apagar el monitor, que arriba a consumir la mateixa quantitat energètica que la impressora i l'ordinador junts.

9. Configurar a black screen el protector de pantalla de l'ordinador: és l'únic mode que realment estalvia energia.

10. Desendollar tots els aparells elèctrics si marxem un temps prolongat de casa: per evitar l'anomenat 'consum fantasma' d'electricitat que fan mentre estan endollats.


Per una butxaca més plena i un món més verd!


Puntua aquesta entrada:
{[['']]}