Slider

  • Bernat pescaire (Ardea cinerea)Nia en arbres prop de miralls d'aigua o àrees inundables i cria entre febrer i agost.
  • Corb marí gros (Phalacrocorax carbo)Després de nedar durant hores, s'assequen al sol extenent les ales en forma de creu ja que el seu plomatge no té substàncies immpermeabilitzants.
  • Flamenc (Phoenicopterus sp)El seu color varia entre el blanc (quan acaben de néixer) i el vermell, depenent de la quantitat de carotenoids que obtenen del seu aliment.
  • Flamenc (Phoenicopterus sp)El bec dels flamencs els permet alimentar-se d'algues i crustacis separant-los i filtrant-los d'entre el fang i el llim.
  • Fredeluga (Vanellus vanellus)A la primavera les parelles fan desfilades nupcials i mascle i femella giren l'un al voltant de l'altre, ja sigui volant o des de terra mateix.
  • Marieta (Coccinellidae) -Els colors tan vistosos de les marietes (aposematisme) li permet allunyar possibles depredadors.
  • Oruga de papallona reina (Papilio machao)Les erugues s'alimenten de fulles com les de la pastanaga, el fonoll o la ruda. Tenen un òrgan (osmeteri) que pot emetre un líquid pudent per espantar els enemics.
  • Xibec (Netta rufina)De vegades el mascle alimenta la femella amb les parts verdes de les plantes durant el festeig nupcial.
  • Pregadéus o plegamans (Mantis religiosa)Per tal de veure-s'hi molt bé tenen uns ulls molt grossos i un coll flexible que els permet girar el cap fins a 180º.
  • Pregadéus o plegamans (Mantis religiosa)Sovint les femelles es mengen la seva parella després de la còpula, que es duu a terme a finals d'estiu.
  • Aligot comú (Buteo buteo)Solen fer els nius de branques de pi i matolls llenyosos entre les branques principals dels pins.

23 d’agost 2013

L'hivern s'acosta... Continua el JOC!



Curs 2013-2014
Tens un gran JOC DE RAONS per triar 
PIPISTRELLUS Educació Ambiental
SEMPRE AL TEU COSTAT!


Puntua aquesta entrada:
{[['']]}

02 d’agost 2013

Somni d'una nit d'estiu? Pessiga'm!

Somiar consisteix en una successió d'imatges subconscients, pensaments, emocions, sensacions i sons que ens imaginem involuntàriament durant el son. La disciplina que s’encarrega de l’estudi científic dels somnis és l’OnirologiaNO se sap exactament per què la gent somia. De fet, es sap molt poc sobre el món dels somnis, llevat que es manifesta sobretot durant la fase de moviment ràpid dels ulls (REM) del son en què el cervell està altament actiu i, segons mostren les análisis, similar al seu estat de vigília

A vegades es poden tenir somnis en altres fases del son, tot i que tendeixen a no ser tan vívids i solen costar més de recordar

Els somnis tendeixen a allargar-se a mida que progressa la nit. Des d’uns pocs segons fins a vint minuts de durada, poden ser recordats (o no) si el somniador es desperta durant la fase REM. En un son de vuit hores, dues les passem somiant. La mitjana de somnis per nit que té una persona és de tres a cinc, tot i que n’hi poden haver fins a set. 


Mentre que la majoria de les persones experimenta un nombre similar de somnis, algunes altres simplement no els recorden.

El contingut i el propòsit dels somnis no està definitivament entès, tot i que des de sempre ha sigut un tema d’especulació científica i també religiosa. Els científics creuen que els ocells, els rèptils i altres mamífers també somien. Alguns creuen que els somnis tenen un objectiu fisiològic i actuen per reemplaçar les activitats conscients i que s’originen a les vies del cervell que s'utilitzen normalment mentre estem desperts. Els impulsos aleatoris es produirien fent al·lucinar els nostres cervells en forma de somni. Un suport a favor d'aquesta teoria és el fet que, durant els anys de formació més accentuada del nostre cos i cervell, és quan es produeixen la major part del somni REM i el somnis.

L’opinió sobre els somnis ha variat al llarg del temps i a través de les cultures. A Mesopotàmia, unes tauletes d’argila de fa uns 5.000 anys ja documentaven la interpretació dels somnis. Grecs i romans creien que eren missatges directes dels déus o dels morts i que predeien el futur. Algunes cultures practicaven la incubació de somnis amb la intenció de provocar somnis que fossin profètics.

Una altra escola de pensament, però, afirma que els somnis tenen una finalitat psicològica i que estan connectats a les nostres emocions i sentiments. Defensors d'aquesta teoria sostenen que somiem sobre pensaments no resolts i els problemes que tenim quan estem desperts, fet que disminueix el malestar emocional causat per la confusió mental.  La teoria és que si experimentem un succés traumàtic, després de somiar-hi estarem millor preparats mentalment per a un esdeveniment semblant en el futur. Diversos filòsofs des d'Aristòtil han compartit aquest punt de vista, mentre que els psicòlegs posteriors com Sigmund Freud creien que els somnis contenen significats simbòlics ocults i la visió de la nostra ment subconscient: desitjos i ansietats profunds que atribuïa a records o obsessions de la infantesa. Freud, pare del psicoanàlisi, va escriure llargament sobre les teories dels somnis i la seva interpretació. Va desenvolupar una tècnica psicològica per a interpretar els somnis i va idear unes pautes per entendre els símbols i motius que hi apareixen.

En temps moderns els somnis, des dels més ordinals i normals fins als més surrealistes i absurds, han sigut una connexió amb l’inconscient. De terror, emocionants, màgics, melancòlics o sexuals, els somnis están generalment fora el control del somniador


Amb significat coherent o no, els somnis ens poden servir com a font d’inspiració o aportar  pensaments creatius que podem aplicar a la nostra vida conscient.


Puntua aquesta entrada:
{[['']]}