Slider

  • Bernat pescaire (Ardea cinerea)Nia en arbres prop de miralls d'aigua o àrees inundables i cria entre febrer i agost.
  • Corb marí gros (Phalacrocorax carbo)Després de nedar durant hores, s'assequen al sol extenent les ales en forma de creu ja que el seu plomatge no té substàncies immpermeabilitzants.
  • Flamenc (Phoenicopterus sp)El seu color varia entre el blanc (quan acaben de néixer) i el vermell, depenent de la quantitat de carotenoids que obtenen del seu aliment.
  • Flamenc (Phoenicopterus sp)El bec dels flamencs els permet alimentar-se d'algues i crustacis separant-los i filtrant-los d'entre el fang i el llim.
  • Fredeluga (Vanellus vanellus)A la primavera les parelles fan desfilades nupcials i mascle i femella giren l'un al voltant de l'altre, ja sigui volant o des de terra mateix.
  • Marieta (Coccinellidae) -Els colors tan vistosos de les marietes (aposematisme) li permet allunyar possibles depredadors.
  • Oruga de papallona reina (Papilio machao)Les erugues s'alimenten de fulles com les de la pastanaga, el fonoll o la ruda. Tenen un òrgan (osmeteri) que pot emetre un líquid pudent per espantar els enemics.
  • Xibec (Netta rufina)De vegades el mascle alimenta la femella amb les parts verdes de les plantes durant el festeig nupcial.
  • Pregadéus o plegamans (Mantis religiosa)Per tal de veure-s'hi molt bé tenen uns ulls molt grossos i un coll flexible que els permet girar el cap fins a 180º.
  • Pregadéus o plegamans (Mantis religiosa)Sovint les femelles es mengen la seva parella després de la còpula, que es duu a terme a finals d'estiu.
  • Aligot comú (Buteo buteo)Solen fer els nius de branques de pi i matolls llenyosos entre les branques principals dels pins.

19 de juny 2015

Geocatxé: Palmerar

Trobem exemplars de palmera datilera (Phoenix dactylifera) al llarg del passeig de Torre Valentina i Sant Antoni, des del conjunt lineal que limita amb la platja i el passeig fins al palmerar enmig dels espigons. 

El nom del gènere, Phoenix, el prèn del grec, segons alguns autors, per haver-se conegut per primera vegada a Fenècia (Phoenicia) o, segons uns altres, perquè les seves fulles recorden l'Au Fènix. Dactylifera, del grec, dactylus=dàtil i fero=jo porto, significa "portador de dàtils". 

Per caldeus i egipcis, la palmera datilera era l'arbre de la vida i s'utilitzava com a combustible, per fer teles amb els palmells de les mans i com a aliment. També els ibers consideraven un arbre important i utilitzaven les seves fulles per als rituals, com es pot afirmar per alguns trossos de ceràmica trobats en diversos llocs. 


Puntua aquesta entrada:
{[['']]}

17 de juny 2015

Geocatxé: Torre Madeleine

El Castell Madeleine es va acabar de construir l'any 1936, a la pineda que Madeleine Carroll (1906-1987) va adquirir a Treumal. Va ser reconeguda com una de les més belles actrius cinematogràfiques. 

Va cridar l'atenció del Alfred Hitchcock, i el 1935 va interpretar a una de les primeres dones prototip del director, rossa i intel·ligent, al film The 39 steps, basat en la novel·la d'espionatge de John Buchan. La pel·lícula va ser un gran èxit i, gràcies a ella, Carroll va passar a ser una actriu molt sol·licitada. Carroll va .ser la primera estrella britànica en rebre un contracte d'importància als Estats Units, acceptant un lucratiu acord amb Paramount Pictures

L'actriu anglesa i el seu marit Lord Astley van visitar per primera vegada la Costa Brava el 1934, animats pel matrimoni Woedvodsky, els "russos" de Cap Roig. Després de divorciar-se del seu primer marit, l'any 1940, la coneguda com a "la senyora de Treumal" va seguir utilitzant el refugi i deia haver "escollir la Costa Brava com a lloc de repòs"

Actualment les despulles de Madeleine Carroll descansen al cementiri de Calonge des de l’any 1998. Després de ser reclamades oficialment per l'Ajuntament de Calonge, van ser traslladades des d'un vell cementiri a punt de ser enderrocat a Fuengirola.











Puntua aquesta entrada:
{[['']]}

11 de juny 2015

Geocatxé: Torre Valentina

Us trobeu davant de la Torre Valentina, una antiga torre de defensa catalogada Bé Cultural d'Interès Nacional del municipi de Calonge al Baix Empordà.

Situada al costat del mar, la torre es va aixecar amb l'objectiu de vigilar qualsevol atac dels pirates. La torre consta de tres pisos i un terratPer accedir a la torre cilíndrica s'havia de fer amb una escala de fusta de posar i treure, ja que la torre no té ni porta ni escales interiors per tal d'oferir protecció. 

Juntament amb la desapareguda Torre Pareres (abans al nord-est de la badia) es trobava en primera línia de defensa, on hi havia més probalitats d'invasió, i entre les dues abraçaven un ample horitzó marítim. Completaven la xarxa de vigilància les torres de terra endins: la del Bedós, Castellbarri, Lloreta, de la Creu del Castellar, del Mal Ús i Roura la vall de Calonge. En cas de perill les torres es comunicaven sincrònicament mitjançant fogueres que encenien en els seus terrats i l'avís s'anava trametent en cadena. Alertada la població, la gent fugia a sopluig o es preparava per a la defensa.


Puntua aquesta entrada:
{[['']]}

06 de juny 2015

Geocatxé: pi blanc

El pi blanc (Pinus halepensis) és un arbre del gènere Pinus originari de la regió mediterrània, tant del nord com del sud. El nom científic de l'espècie prové del nom la ciutat siriana d'Alep.

Les grans repoblacions forestals ajuden a la conservació del sòl enfront de l'erosió. Al llarg de la història de les repoblacions a la Península Ibèrica, el pi blanc ha estat molt utilitzat i això ha afavorit a la seva expansió per tot el territori

La fusta del pi blanc es fa servir per fer caixes per la fruita i pasta de paper. És utilitzat en la repoblació forestal per la seva capacitat per colonitzar terrenys pobres i secs .




Puntua aquesta entrada:
{[['']]}

Geocatxé: Bellaombra

Aquí trobem un exemplar de bellaombra (Phytolacca dioica) o ombú. Havia estat acompanyat d'un segon peu fins a unes obres de millora del sanejament públic.

El nom del gènere, Phylotacca, deriva del grec phyton (=planta) i de la veu llatina laeca (=goma o laca) i es deu al poder colorant dels seus fruits. El terme dioica refereix a la separació de les flors de cada sexe en peus de planta diferents, és a dir, hi ha arbres masculins i arbres femenins.

És natiu de la Pampa Argentina, Uruguay, Brasil i Perú que va arribar a Europa de la mà del germà de Cristòfor Colom, Ferran, que en va plantar alguns exemplars a la Península Ibèrica.

És un arbre perennifoli d'arrel eixamplada (en exemplars vells), que pot arribar fins als 15 metres d'alçada. Manté les fulles tot l'any i només les perd si l'hivern és molt rigorós. Floreix a la primavera i a finals d'estiu-principis de tardos fa uns fruits tòxics, carnosos i de color verdós. Resisteix bé la salinitat dels climes marins.





Puntua aquesta entrada:
{[['']]}

02 de juny 2015

Geocatxé: búnquers de la Guerra Civil Espanyola

Totalment integrat al paisatge actual hi trobem el búnquer, un dels nius de metralladores per a la defensa militar dels pobles de Calonge i Sant Antoni davant el possible desembarcament de tropes franquistes a la Costa Brava durant la Guerra Civil.

La  defensa  del  litoral calongí es pot dividir en tres grans línies. La primera línia es  troba  a tocar  la platja,  arran de mar. Hi ha  tres  punts  de defensa al llarg de la badia  de  Sant Antoni, que es concreten  en  tres  nius  de  metralladores o búnquers. Per contra, no apa­reix  cap punt de defensa al llarg de les petites cales que hi ha al litoral calongí, en direcció a Castell-Platja d ’Aro. 

La  Guerra  Civil  va  comportar  canvis  polítics,  econòmics  i  socials  a tot el país, i Calonge no va quedar-ne fora, tot i trobar-se a la rereguarda. Els  calongins van passar gana, van haver de  donar sopluig a més  de  300 exiliats d ’arreu de l’Estat espanyol i van haver de patir la pressió psico­lògica dels bombardejos dels avions i vaixells del bàndol nacional a partir del 1936.  Els  bombardejos  no  van  afectar  gaire el municipi, ja  que no tenia cap interès militar estratègic. Tot i així, el fet de trobar-se  al costat de Palamós,  que tenia un interès pel  seu port, va provocar que algunes bombes  arribessin a terres  calongines.


Puntua aquesta entrada:
{[['']]}